Aromateràpia Imprimir E-mail
Teràpies alternatives - Teràpies alternatives

L’energia més subtil d’una flor és la seva aroma, i aquesta és la seva essència. La vibració que emet l’aroma és pura i connecta de forma directa amb la nostra pròpia vibració.


Les olors són presents de manera permanent en les nostres vides: les aromes conserven els records, harmonitzen les nostres cases, ens relaxen i ens ajuden en les meditacions...
Les olors pertanyen a l’element Aire, al món de les idees i de la ment. Volen lliurement en l’ambient sense matèria i sense límits. Astrològicament, Venus és el planeta que simbolitza la bellesa i també el que regeix l’olfacte.
L’aromateràpia és un antic art de sanació que ha estat emprat per diferents cultures en diferents parts del món. El seu objectiu final és autosanació per mitjà de la connexió entre la ment i el cos.

La matèria emprada en aquestes teràpies són diverses: la planta fresca, la planta seca, les espècies i els olis essencials... s’apliquen al cos amb massatges, o bé amb banys terapèutics i, sobre tot, per mitjà de la inhalació del fum (sahumeris) o del vapor d’aigua i també es poden fer servir espelmes aromàtiques.
 
L’aromateràpia màgica fa servir l’olfacte com a primer canal de contacte i, a més s’ajuda de les visualitzacions. Es tracta d’unir màgia i aroma, d’invocar el saber ancestral transmès a través dels temps i combinar-ho amb la l’energia terapèutica de les plantes. En els rituals màgics es fan servir aromes concrets per assolir l’estat adient de consciència. Per tant, la màgia és aroma i l’aroma és màgia.

L’aromateràpia és la màgia més natural que existeix, fa servir el poder de la fragància per guarir-nos física i  emocionalment, i per protegir-nos de la negativitat.

Els indis natius americans vivien en harmonia amb la Terra, i varen arribar a tenir un gran coneixement sobre les propietats de les plantes que els envoltaven. A més de fer servir remeis naturals per guarir, feien servir les plantes per fer talismans i vares sagrades.
Creien que totes les malalties comencen a un nivell espiritual, l’esperit es va debilitant i progressivament també es va debilitant el nostre sistema immunològic. Entre d’altres plantes, feien servir el cedre i la sàlvia silvestre.

Els antics hawaians feien servir l’oli de coco i el gingebre silvestre per fer-se massatges. Feien servir fulles i flors oloroses com a ofrenes destinades a les divinitats hawaianes.

Els egipcis consideraven com a tresors els següents aromes: l’encens, el sàndal, la mirra i la canyella. També feien servir ungüents aromàtics en els cossos embalsamats i a les tombes posaven pots de perfum per a que el difunt els utilitzés a l’altra vida.

Les estàtues de les deïtats s’untaven amb olis aromàtics, es cremava encens a les cerimònies,  als rituals i inclús en les coronacions dels faraons. Les dones egípcies feien servir l’aromateràpia en banys i massatges amb olis essencials. Feien servir les plantes com a sanació mental i espiritual, i elaboraven perfums per elevar l’esperit.
A Shesmu se’l va anomenar el “Mestre dels Perfums” i és present als temples d’Edfu i Dendera. En l’aspecte femení trobem a la deessa Shesmetet.

No obstant això, és a Nefertum a qui se’l considera el deu dels perfums. Està relacionat amb el cicle solar, perquè està representat com un nen que surt d’una flor de lotus, que s’obre a l’alba, es tanca amb la caiguda del sol i desapareix sota l’aigua amb la foscor. Tots aquests són moments simbòlics que es tenen en compte en l’aromateràpia.
La lluna té molta influència a l’hora de preparar un oli essencial, ja que determina la seva vibració. També és molt important de quina manera collim les plantes: amb la sortida del Sol és quan la planta conserva més la seva energia.
A l’hora de preparar un oli essencial es pot fer servir quars o altres minerals per amplificar positiva i negativament les capacitats de les essències, i fer servir espelmes. És important que els treballs es facin amb consciència i protegir l’entorn i a nosaltres mateixos.
Tinerbell