Geometria significa literalment  mida o mesura de la Terra
La Geometria Sagrada és l’estudi de les formes geomètriques i la seva relació amb el desenvolupament de l’ésser humà i l’evolució de l’Univers.

Trobem estructures geomètriques a per tot, començant per les molècules, i acabant per les galàxies. La geometria sagrada segueix les lleis  naturals de l’Univers i, al mateix temps, està unida a l’estructura de la matèria.

La Geometria és present tant en les creacions de l’home com en les creacions de la Natura.
A molts minerals  i vegetals hi apareixen triangles, cercles, hexàgons, espirals... Un exemple són les flors, sovint “dissenyades” amb pentàgons, els cristalls que es basen en cubs, les estrelles de mar “composades” de triangles, o les galàxies que reflexen una espiral.

Però les formes geomètriques no pertanyen només al món de la matèria, ja que cada forma té un significat simbòlic i psicològic.

La geometria també està lligada als arquetips de la fe. L’hexagrama és un símbol religiós del Judaisme i la creu és el símbol de diverses religions, com el Cristianisme.

L’objectiu de la Geometria Sagrada és establir les bases per al desenvolupament de la consciència. Té com a finalitat equilibrar la persona,  sanar a nivell físic i  mental, alliberar les càrregues emocionals, i prendre consciència en el camí de la vida.

Uns dels principis de la geometria sagrada són:
* “Com és a dalt, així és a baix” (Hermes).
* ” Allò que es troba en el petit món, el microcosmos, reflexa allò que es troba en el gran món o macrocosmos”.

Des de temps molt llunyans la geometria ha estat lligada a la màgia, i per tant formava part dels treballs i els coneixements de les persones de poder. Es diu que la Geometria va néixer a Egipte, per la necessitat de mesurar els terrenys dels voltants del Nil, sovint inundats pels desbordaments d’aquest riu. També va ser aplicada a les piràmides i als temples.  

Però no només es va fer servir a l’Antic Egipte, la Geometria Sagrada també va estar present als temples maies, a les mesquites islàmiques, a les catedrals cristianes... com a punt de connexió de les diferents religions.

Hi ha 7 formes principals dins de la Geometria Sagrada: els 5 Sòlids Platònics, l’Esfera i l’Espiral. Els Sòlids Platònics són el tetraedre, l’hexaedre, l’octaedre, el dodecaedre i l’icosaedre. Són formes simètriques que tenen tots els costats iguals, tots els angles iguals i tots 5 s’introdueixen esglaonadament dins la Matriu Universal que és l’Esfera.  

Quan comencem a treballar amb la Geometria Sagrada, hem de tenir en compte que cada forma té les seves mides establertes i el seu color. És important concentrar-se en allò que s’està fent i posar-hi tota la nostra atenció i intenció, per aconseguir connectar-nos amb la figura.

El mètode per crear les figures es basa en l’ús de petits tubs de colors que es van unint amb un fil transparent, creant les diferents figures. Es tracta d’anar creant els 5 sòlids platònics de manera que l’un inclogui l’altre, que el primer sigui l’origen del segon i així successivament  formant una única figura composada per les 5 formes, on l’octaedre és el nucli.
Les nostres creacions seran un reflexe del nostre interior i ens ajudaran a autoanalitzar-nos, descobrint què ens desequilibra i començar a treballar-hi per corregir el que ens calgui. És una eina d’autoconeixement i treball d’evolució personal.

La triada està formada pel tetraedre, l’hexaedre i l’octaedre. Aquestes formes simbolitzen la l’amor, la voluntat i la saviesa. Aquestes energies es complementen i són interdependents, és a dir, que l’una necessita de l’altra perquè hi hagi l’equilibri. Si una d’aquestes energies es debilita, les altres no flueixen, i s´hi ha de treballar per aconseguir que torni l´equilibri. Un primer pas per començar a treballar-hi és conèixer les formes i els seus significats, ser-ne conscients, i a partir d’aquest moment mirar el nostre interior amb honestedat, identificar els aspectes de la nostra personalitat que han provocat la desestabilització d’aquesta creació primera, la triada, i buscar el camí que ens porti a l’equilibri.

Cada forma geomètrica és la representació d’un dels elements i d’un color:

 El tetraedre te 4 cares triangulars, simbolitza el primer element, el foc i el seu  color és el vermell.

L’hexaedre té 6 cares quadrades, pertany a l’element terra i el seu color és el verd. Representa el secret del món natural, la consciència de la Terra tot allò que hi ha nascut.

 L’octaedre té 8 cares triangulars, pertany a l’element aire i el seu color és el groc. És com dues piràmides invertides que s’uneixen per les seves bases.

 El dodecaedre té 12 cares pentagonals, representa el cinquè element, és l’éter o prana, considerat el poder femení de la creació i la forma mare. El seu color és el violeta.

 L’icosaedre és la síntesi de tots els sòlids, és la consciència de l’aigua. Té 20 cares triangulars, i el seu color és blau. Representa la llavor de la vida, la part masculina

 L’esfera és l’energia univeral i el seu color és el taronja o daurat.

Vet aquí un descobriment (redescobriment) per a molts de nosaltres, és una eina terapèutica i
d’autoconeixement, tan senzilla com transcendental. És molt propera però a la vegada pot ser molt llunyana, perquè la ignorància la fa invisible... sovint el que tenim davant els nostres ulls és el que més ens costa de veure.

Tinkerbell