|
La decadència d'un dels empresaris més reconeguts de la societat catalana
L'empresari Fèlix Millet Tusell va néixer a Barcelona el 8 de desembre de 1935 i és fill de Fèlix Millet Maristany, que va ser màxim responsable de l'Orfeó Català entre els anys 1951 i 1967 i nebot-nét de Lluís Millet Pagès, fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives. Millet Tusell va ser elegit president de l'Orfeó Català el 1978 i el seu principal objectiu es va centrar en revitalitzar la institució catalana, molt tocada durant el franquisme. L'edifici de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner estava a principi dels 80 en un estat pràcticament ruïnós. La seva recuperació va ser una de les obsessions de l'empresari, que l'any 1990 va crear la fundació Orfeó Català-Palau de la Música i nou anys més tard rebia la Creu de Sant Jordi per haver dinamitzat les activitats del Palau, ofert beques i renovat la joia modernista, que l'any 97 va ser declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. La Generalitat ja li ha demanat que torni la màxima condecoració del Govern. El mes de juliol també havia de rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de Barcelona per la seva “gestió exemplar”, però tots els grups del consistori barceloní van acordar de forma unànime deixar en suspens el reconeixement davant els fets delictius que començaven a sortir a la llum.
El naixement del Consorci
Per dur a terme la restauració del Palau, Millet va demanar la implicació de les administracions catalanes perquè a través d'un consorci fessin aportacions a l'obra. El consorci es va crear l'any 1983 i primer hi van formar part la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. L'any 2001, s'hi va afegir el ministeri de Cultura, en substitució de la Diputació, que en va sortir. Millet va ser nombrat president de la nova entitat, que era qui vehiculava les ajudes públiques, amb plens poders en la seva gestió. La primera fase de les obres va costar prop d'11 milions d'euros i la reforma es va inaugurar el 1989. El ministeri de Cultura, abans de formar part del Consorci, havia fet una aportació de poc més de cinc milions d'euros.
Més endavant, l'empresari va plantejar un ambiciós projecte d'ampliació del Palau, que es va inaugurar l'any 2004. Aquesta obra és, precisament, la que ara s'està investigant i la principal activitat que ha permès Millet i els seus socis de saqueig, suposadament, desviar milions d'euros. Els treballs, que van durar set anys, es van encarregar a l'arquitecte Òscar Tusquets, i segons s'ha descobert recentment el cost declarat pel Palau de la Música estava inflat. La xifra d'inversió que constava als comptes era de 22 milions, quan en realitat hauria estat força inferior. Els treballs s'haurien pressupostat en 9 milions d'euros i segons el gabinet d'arquitectes hi hauria hagut un sobrecost que en cap cas hauria superat en la seva globalitat el 13 milions d'euros. On han anat a parar aquests diners és la clau de la investigació.
Ja va tenir problemes amb la Justícia
L'any 1983, Fèlix Millet ja va tenir problemes amb la Justícia per apropiació indeguda. Va ingressar fins i tot a la presó Model per un suposat frau en el cas Renta Catalana, delicte del qual després en va ser absolt. També es va posar en dubte la seva gestió al capdavant de l'Agrupació Mútua, el 2006 en va ser nomenat president, però de nou en va sortir absolt. El 2007 presidia l'entitat financera Bankpime i aquell any va ser elegit vicepresident tercer de la Fundació del FC Barcelona.
De fet, presidia fins a disset organismes. Entre ells, els tres que integren el Palau de la Música (Fundació Orfeó Català Palau de la Música, Associació Orfeó Català Palau de la Música i el Consorci), l'Agrupació Mútua i la Fundació de la mutualitat catalana, així com pràcticament totes les seves filials, entre les quals destaquen Bankpime i la immobiliària Amci Habitat, les dues amb problemes financers. També formava part de l'anomenat G-16, el lobby que agrupa les setze associacions més potents de Barcelona i era membre de la Fundació Catalunya i Futur, versió catalana de les FAES (Fundació per a l'anàlisi i els estudis socials), vinculada al Partit Popular i presidida per José María Aznar. També era membre de la Fundació Pau Casals. |
Actualitat 
