|
Psicologia i psicopedagogia -
Psicologia
|
Un alt percentatge d’homes de més de 50 anys, fan un ingrés triomfal al grup dels denominats “avis rondinaires”
 El biòleg escocès Gerald Lincoln, va ser el primer en descobrir-lo i ho va denominar Síndrome d’Irritabilitat Masculina, en un article publicat a la revista New Scientist.
El síndrome d’irritabilitat masculina es manifesta a través de quatre símptomes bàsics:
4 Angoixa 4 Frustració 4 Hipersensibilitat emocional 4 Còlera freqüent
Tots ells, coneguts dintre de l’argot de psiquiatres com els 4 genets de l’Apocalipsi.
Però aquests no són els únics símptomes que es poden trobar, se li poden afegir altres: culpabilitat, insatisfacció, sarcasme, baixa autoestima, disfunció erèctil, tristesa, conductes desafiadores o massa exigents, disminució de la libido i reducció del rendiment intel·lectual. La causa de la síndrome, és la disminució progressiva dels nivells de testosterona, que a partir dels 40 anys, va decaient a raó d’un 1,5 % anual. Però en alguns homes, la disminució pot ser molt mes ràpida o major, estimant-se que un terç dels homes majors de 45 anys té la testosterona ja prou baixa com per a començar a sofrir algun dels símptomes explicats anteriorment.
Juntament amb aquest canvi, es va observar un augment de la globulina transportadora de testosterona, pel que la mateixa, a l’atrapar gran part de la testosterona que circula, impedeix que aquesta entri dins de les cèl·lules i pugui així exercir els seus efectes.
Diverses investigacions, a més, han demostrat com les situacions estressants, com la pèrdua d’un ésser estimat, acomiadaments, accidents, pressions laborals o moltes hores de feina, són capaços de produir també una caiguda de l’hormona masculina, podent empitjorar encara més la situació, per a l’home afectat.
El problema més gran, és que la majoria dels homes no consulten amb a un metge davant la presència d’aquest quadre i solen callar els seus símptomes, tret que els produeixi una disminució del desig sexual. Segons les estadístiques, es va observar que en 9 de cada 10 casos que acudeixen al metge per aquesta manifestació, els hi detectaven un baix nivell de testosterona.
El tractament d’aquest síndrome, que afecta tant a qui el pateix com a les persones que conviuen amb ell, és l’administració de testosterona per un lapse de 3 mesos. Si després d’aquest període de temps els símptomes no milloren, s’ha de suspendre el tractament hormonal i buscar altres causes, però si hi ha canvis positius, s’ha de mantenir el tractament per un lapse perllongat.
Com que també existeixen alguns riscos potencials, el tractament sempre ha de ser administrat per un metge, perquè la teràpia de testosterona no està indicada per a tots els casos.
Per a la Dra Larrian Gillespie, autora de diversos articles i llibres sobre funcionament hormonal i alimentació, opina que només és necessària quan les anàlisis de sang mostren un nivell menor a 400 pg. En tots els casos, ella recomana dieta i exercicis per a millorar el nivell de testosterona.
|
|
|
Descobreix què és Assalam
|