Lamentablement determinats mitjans d’informació encara donen aquella imatge conservadora de la por, imatge de vassallatge i esclavatge i d’hipocresia, rient les gràcies sempre als qui manen de torn perquè els subvencionen.

Hi ha allò que en diuen conviccions, senyors meus, allò que en diuen veritat i sentit de la lògica; ésser conseqüent, allò que en diem implicar-se amb valentia donant la cara; i per qui no hi estigui d’acord democràticament, podem parlar-ne de tu a tu com fan els homes de pedra picada per aconseguir projectes o idees millors. No com aquells a qui criticava amb contundència el líder eclesiàstic Jesús, que eren als hipòcrites.

Un mitjà té la llibertat de publicar o no publicar un determinat article. Un servidor de vostès també té la llibertat democràtica i respectuosa amb tots els altres de fer arribar si cal informació d’articles publicats a d’altres mitjans que no apareixen a la premsa local per coneixement del poble a qui sigui i on sigui.

Actualment, els meus articles arriben a una quarentena de mitjans, i la cosa va augmentant, essent en gran part publicats, al marge d’alguns molt específics i sel•lectius com la Revista Dialogal, El Ciemen, Sàpiens, etc. També, si el corresponent escrit és massa llarg, no és publicable, com en el cas de l’apartat del "lector escriu" d’ El Punt o d’altres.

Sant Feliu de Guíxols té un setmanari el setmanari Àncora de la Costa Brava. Un setmanari de nostàlgics conservadors subvencionats pels de torn, un setmanari ranci que no ha evolucionat, ple de porucs, de la mateixa manera que no evolucionen determinades mentalitats o determinades conviccions fermes envers Catalunya. Un porcentatge important dels meus escrits no són publicats pel corresponent setmanari: on és la llibertat d’expressió? Cal que us poseu al dia companys, us cal aprendre sense por a defensar el poble, el vostre poble, no qui us subvenciona o determinades actituds nostàlgiques i caduques o articles que no us agraden.

Aquest escrit, lògicament com tots i sense fer cap diferència per ningú, el faré arribar al corresponent setmanari Àncora en el cas que es dignin a llegir el correu o que no em surtin amb la punyeta del virus, ja que els meus escrits sembla que els solen arribar amb el missatge de "material sospechoso". Aquest problema només el tinc amb vosaltres; lògicament també el posaré a la web de Catalunyacció i al corresponent bloc d’Empordacció. A més, arribarà a tots els mitjans habituals als qui tinc costum, que no són pocs, de premsa escrita.

L’article anterior a aquest i enviat a Àncora titulat: La crisi dels imbècils suposo que tampoc el publicaran. El vaig entregar a mans del Rvdm. Pare Abat de Montserrat Josep Mª Soler com a primícia en la sala d’actes de la Generalitat on vaig ésser convidat pel vicepresident de la Generalitat el dimarts 21 d’octubre per l’acte conmemoratiu del centenari del P. Aureli Mª Escarré i que posteriorment va sortir publicat a El Punt.

Joaquim Pugnau Vidal