Quan hom escolta al Sr. Nadal donant a conèixer el grapat de milions d’euros que ja s’han emprat per les infrastructures del nostre país, i les previstes que es portin a terme fins al 2012, ( que de ben segur, que en molts casos s’ha començat la casa pel teulat), es per començar ha "enxolivar" , si tenim en compta aquell 3%, que el Sr. Pasqual Maragall va deixar anar a la cara del Sr. Artur Mas, al Parlament de Catalunya, que ningú a desmentit que aquests comportaments i accions comercials, existeixin dintre de la política del nostre país , fins i tot tinrant-hi terra a sobre; i això es molt greu davant dels problemes que en aquests moments estan colpejant a tot l’estat, en concepte de irregularitats en finançament de partits, institucions i empreses especuladores, amb comandaments de gran prestigi dintre de determinats sectors de la societat del nostre país i del país vehi, i de tots els colors.
El que em porta a fer aquesta reflexió, es el que tot sovint , en els debats que es desenvolupen tan al Parlament de Catalunya, com al Congres dels Diputats a Madrid; es fan retrets entre els diferents grups parlamentaris, posant al descobert, que la majoria dels pressupostos que es destinen a la construcció de grans obres , s’esgoten a la meitat de la construcció, amb el resultat de que s’ha d’invertir un 50% mes de diners, per arribar al final; jo ja se que no es pot calcular amb exactitud, el cost de les obres abans de començar, però quan el pressupost es de quatre cents milions d’euros, i al final l’obra n’ha costat set cents, crec que aquest error de càlcul, es una mica desproporcionat; i davant de tot el que esta passant, i s’està descobrint en aquests moments, estic convençut que mes de quatre cobren mes del que els hi toca . Soc incapaç de dir de quina boca varen sortir aquesta informació, ho retret al Congres dels Diputats, però si que ho vaig escotar, i que em va cridar mol l’atenció, tot i que ja estava convençut, de que això ja era habitual al nostre país, perquè el tràfic d’influència , de sempre que ha tingut adeptes, FINS AL PUNT DE FREGAR LA CORRUPCIO.
Màrius Vilella