Descobreix aquests animalons al costat de Premià de Mar a la serralada litoral

Al Parc de la Serralada Litoral, al Maresme, hi ha una ruta que porta el mateix nom que un dels animals més simpàtics que viu en aquests boscos mediterranis: l’esquirol. La ruta és un recorregut circular de 3 quilòmetres de distància pels voltants de Premià de Mar i que ens porta, en una excursió de dues hores, fins a un dels llocs més populars del parc, l’ermita de Sant Mateu.


Poblat ibèric al parc de la Cadira del Bisbe

Comencem a caminar al parc arqueològic de la Cadira del Bisbe, jaciment ibèric situat al nord de Premià de Dalt. Ja comencem la ruta amb bones vistes ja que aquest és un punt des del qual es té una bona panoràmica de tot el Maresme. Des d’aquí veiem els horts i els hivernacles de la comarca.

A la Cadira del Bisbe, s’accedeix des de Premià de Dalt. El parc arqueològic correspon a un jaciment ibèric laietà dels segles IV al I aC. Per raons defensives, els ibers edificaven els poblats sobre turons, com ara aquest de la Cadira del Bisbe o el de Burriac, també dins del Parc de la Serralada Litoral.

Més o menys a mig camí, arribem a l’ermita romànica de Sant Mateu. Està documentada des del segle X i fins el segle XV era coneguda com Sant Mateu del Bosc. És impossible confondre-la: petita, amb unes escales semicirculars, flanquejades per dos xiprers, que ens porten fins a la seva entrada, i el campanar de cadireta orientat de forma transversal a la façana. Antigament, els ermitans vivien aquí, a l’edifici adossat a l’ermita.

Els esquirols
 
La caminada, que comença amb un pendent marcat, ens submergeix de ple en el bosc mediterrani, una vegetació sempre verda, densa i plena d’essències: pins, alzines, garrofers, estepes, romaní, llentiscle…

De les diverses espècies de fauna que viuen en aquests boscos una de les més presents en la memòria popular i alhora, potser, més fàcils de detectar, és l’esquirol.

Tothom que té per costum sortir a la muntanya de tant en tant ha tingut l’oportunitat de veure’n algun. Tradicionalment, els esquirols havien estat objecte de cacera, avui desapareguda gràcies a les mesures de protecció de la fauna implantades als espais naturals.

L’esquirol viu en boscos que li proporcionen llavors per a la seva alimentació: pinyons, avellanes, aglans… tot i que de vegades també menja bolets, escorces, rebrots i, fins i tot, algun insecte o cargol.

No serà estrany que trobem pel terra algunes pinyes rosegades per l’esquirol. Algunes curiositats més: pesa de 200 a 400 g, menja entre 35 i 80 g d’aliment diari, té de 3 a 5 cries per gestació. Els primers registres fòssils que se n’han trobat són de fa uns nou o deu mil anys: l’esquirol és pràcticament un coetani de la civilització humana!

Per trobar un esquirol només hem de ser pacients i, sobretot, molt silenciosos. Si seguim aquests consells, segur que en veurem algun saltant lleuger entre els arbres.

L’itinerari està senyalitzat en tot el seu recorregut amb uns pals indicadors de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. També es pot demanar un fullet en qualsevol oficina d’informació del Parc o bé consultar la ruta per Internet a www.diba.cat/parcsn